El 12 de maig en què les infermeres van trencar el silenci

A les portes dels hospitals catalans, el 12 de maig d’enguany es va viure una escena significativa: infermeres concentrades per fer visible una situació que forma part del seu dia a dia. Coincidint amb el Dia Internacional de la Infermera, la jornada va anar més enllà del reconeixement simbòlic i es va convertir en una acció coordinada de visibilització professional.

 

Les concentracions es van repetir en diversos punts del territori, de Lleida a Girona i Tarragona, amb un diagnòstic compartit: manca de personal, sobrecàrrega laboral i dificultats per estabilitzar les plantilles. “Durant massa temps, les infermeres hem treballat en silenci”, recollia el manifest llegit durant la jornada, que situava aquest moment com una ruptura amb aquesta dinàmica. Per simbolitzar-ho, les professionals es van tapar la boca amb esparadrap, que es van retirar després de la lectura tot cridant “les infermeres ja no callem”, el lema de la campanya.

Les demandes

Segons el manifest, la professió ha estat clau per sostenir el sistema sanitari, però amb poc reconeixement en la presa de decisions. “Se’ns ha demanat compromís i esforç infinit, però massa sovint s’ha respost amb precarietat”, s’hi afirmava. Aquesta situació ha derivat en plantilles tensionades i una elevada càrrega assistencial.

 

El text també incidia en els efectes sobre la qualitat de l’atenció. “La seguretat del pacient no pot dependre del sobreesforç permanent de les infermeres”, advertia, vinculant directament condicions laborals i resultats en salut. En aquest sentit, la manca d’infermeres i la temporalitat dels contractes apareixen com a factors clau.

Visibilització

Les mobilitzacions del 2026 dibuixen un escenari en què la infermeria busca reforçar el seu posicionament dins del sistema sanitari. Sense grans escenificacions, les concentracions van posar sobre la taula una realitat coneguda però sovint poc visible fora de l’entorn professional.

 

El 12 de maig es tanca així com una jornada de projecció pública d’unes demandes que, segons apunten les professionals, marcaran l’agenda dels propers anys, evidenciant que el debat sobre les condicions de les cures és també un debat sobre el futur del sistema sanitari.