Ambits de negociacio - Catalunya
NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA
Àmbits de negociació
La negociació de totes aquelles matèries i condicions de treball que afecten al personal funcionari, estatutari i laboral de les diferents Administracions Públiques, es porta a terme a través de les diferents taules de negociació.
Meses Generals de Negociació dels Empleats Públics
Per la negociació col·lectiva dels empleats públics, es constitueix una Mesa General de Negociació en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, així com en cada una de les Comunitats Autònomes i Entitats Locals.
Són òrgans paritaris creats per a les negociacions de totes aquelles matèries i condicions de treball comuns al personal funcionari, estatutari i laboral. Són presents, d'una banda, els representants de l'Administració Pública corresponent, i per l’altra, les organitzacions sindicals que aconsegueixen el suport suficient dels empleats públics a través de les eleccions sindicals celebrades en els diferents òrgans de representació de cada àmbit de l'Administració.
A més de les meses generals de negociació es constitueixen meses sectorials, en atenció a les condicions específiques de treball o a les peculiaritats de sectors concrets de funcionaris públics i al seu nombre, com és el cas de l'àmbit sanitari públic.
Són òrgans paritaris creats per a les negociacions de totes aquelles matèries i condicions de treball comuns al personal funcionari, estatutari i laboral. Són presents, d'una banda, els representants de l'Administració Pública corresponent, i per l’altra, les organitzacions sindicals que aconsegueixen el suport suficient dels empleats públics a través de les eleccions sindicals celebrades en els diferents òrgans de representació de cada àmbit de l'Administració.
A més de les meses generals de negociació es constitueixen meses sectorials, en atenció a les condicions específiques de treball o a les peculiaritats de sectors concrets de funcionaris públics i al seu nombre, com és el cas de l'àmbit sanitari públic.
La Mesa General està formada per:
Representants de l'Administració Pública
Organitzacions sindicals
Aquelles que aconsegueixen el suport suficient dels empleats públics a través de les eleccions sindicals
La negociació col·lectiva és un dret de les persones treballadores consagrat a l'article 37 de la nostra Constitució i en la legislació laboral i de Funció Pública. Aquest dret fa possible que les organitzacions sindicals puguin acordar amb els ocupadors les condicions de treball i retributives que afecten les persones treballadores als qui representen.
Mesa Sectorial de Sanitat
A cada Servei de Salut es constitueix una Mesa Sectorial de Negociació. En ella són del corresponent servei de salut i les organitzacions sindicals més representatives a nivell estatal i de la comunitat autònoma, així com les que hagin obtingut el 10 per cent o més dels representants en les eleccions per a delegats i juntes de personal en el servei de salut.
Les matèries que són objecte de negociació en aquestes meses són, entre d'altres:
La determinació i aplicació de les retribucions del personal estatutari.
Els plans i fons de formació.
Els plans d'acció social.
Les matèries relatives a la selecció de personal estatutari i a la provisió de places, incloent l'oferta global d'ocupació del servei de salut.
Les matèries relatives a la selecció de personal estatutari i a la provisió de places, incloent l'oferta global d'ocupació del servei de salut.
El règim de permisos i llicències.
Els plans d'ordenació de recursos humans.
Fòrum Marc
La llei 55/2003 de l'Estatut Marc va crear el Fòrum Marc per al Diàleg Social, que té com a objectiu constituir l'àmbit de diàleg i informació de caràcter laboral del Sistema Nacional de Salut, i ha de ser informat dels acords de les meses sectorials del sector sanitari, així com dels de les meses generals que afectin aquest sector.
Àmbit de Negociació
També l'Estatut Marc crea l'Àmbit de Negociació, constituït pel Ministeri de Sanitat i les organitzacions sindicals representades en el Fòrum Marc per al Diàleg Social, a fi de negociar els continguts de la normativa bàsica relativa al personal estatutari dels serveis de salut que aquest ministeri pogués elaborar, en tot allò que no afecti a les competències de les comunitats autònomes.