La càrrega invisible - Catalunya
Jubilació anticipada
La càrrega invisible
Reconeixement
Continuem vinculant les condicions d'extrema duresa laboral a professions associades històricament i tradicionalment al gènere masculí
Infermeria històricament és una professió feminitzada. Gairebé el 86% de les persones que integren aquesta professió són dones. El paper de la infermera, en la seva faceta de la prestació de cures a les persones, històricament ha estat exercit per dones, arribant-se, fins i tot, a considerar denigrant, fins fa un parell de dècades, el seu exercici per als homes.
Segurament, degut en gran part a aquest fet, la Infermeria com a professió no va existir durant centenars d'anys. L'eix central de la professió infermera és la cura, i aquest ha estat exercit de manera "natural" per les dones i en l'àmbit del privat i el domèstic.
En el nostre model educacional i social, la diferenciació en el tracte entre dones i homes, va forjant els diferents rols atès el sexe i inferint-los aspectes propis de cadascun relacionats amb les expectatives, els valors, les qualitats i les destreses que dirigiran per diferents camins a homes i dones.
Tradicionalment, la vinculació d'Infermeria amb l'acte de cuidar, inclou factors determinants que connecten directament amb la seva condició majoritàriament femenina i amb els rols de gènere associats a la dona.
Des d'aquesta posició, és més fàcil entendre que l'enorme duresa psicològica que comporta la cura professional de les infermeres, l'estrès, l'esgotament emocional, així com la resta de factors inherents a la professió, romanguin silenciats encara en la nostra societat.
Per tant, la invisibilitat de les cures que no són purament tècniques, poden dificultar l'anàlisi i coneixement de les càrregues de treball que tenen les infermeres.
Segurament, degut en gran part a aquest fet, la Infermeria com a professió no va existir durant centenars d'anys. L'eix central de la professió infermera és la cura, i aquest ha estat exercit de manera "natural" per les dones i en l'àmbit del privat i el domèstic.
En el nostre model educacional i social, la diferenciació en el tracte entre dones i homes, va forjant els diferents rols atès el sexe i inferint-los aspectes propis de cadascun relacionats amb les expectatives, els valors, les qualitats i les destreses que dirigiran per diferents camins a homes i dones.
Tradicionalment, la vinculació d'Infermeria amb l'acte de cuidar, inclou factors determinants que connecten directament amb la seva condició majoritàriament femenina i amb els rols de gènere associats a la dona.
Des d'aquesta posició, és més fàcil entendre que l'enorme duresa psicològica que comporta la cura professional de les infermeres, l'estrès, l'esgotament emocional, així com la resta de factors inherents a la professió, romanguin silenciats encara en la nostra societat.
Per tant, la invisibilitat de les cures que no són purament tècniques, poden dificultar l'anàlisi i coneixement de les càrregues de treball que tenen les infermeres.
La duresa de les condicions laborals de les infermeres roman invisible i passa desapercebuda sense cap reconeixement
Contribueix a això el fet que, avui dia, continuem vinculant les condicions d'extrema duresa laboral a professions associades històricament i tradicionalment al gènere masculí, en les quals es posen especialment en valor el treball en entorns hostils, la duresa física i/o la perillositat, i que sí que han obtingut beneficis en atenció a aquestes condicions laborals.
No obstant això, continua romanent invisible l'enorme càrrega psicològica i emocional que suposa el contacte permanent de la professió infermera amb el patiment, la malaltia i la mort.
S'infravalora la duresa d'aquestes situacions i les conseqüències que provoquen en la salut de les infermeres, no veient-se en cap cas reconeguda com a professió penosa, perillosa, tòxica i insalubre malgrat reunir tots aquests requisits que recull l'OIT.
No obstant això, continua romanent invisible l'enorme càrrega psicològica i emocional que suposa el contacte permanent de la professió infermera amb el patiment, la malaltia i la mort.
S'infravalora la duresa d'aquestes situacions i les conseqüències que provoquen en la salut de les infermeres, no veient-se en cap cas reconeguda com a professió penosa, perillosa, tòxica i insalubre malgrat reunir tots aquests requisits que recull l'OIT.