"Mirar la causa, no només la baixa"

Hi ha una pregunta incòmoda que massa sovint s’evita: quan una persona emmalalteix repetidament, el problema és seu o de l’entorn on treballa? La resposta no és menor. D’ella depèn si volem construir una sanitat preventiva o limitar-nos a comptabilitzar conseqüències.

Com a infermera, sempre he defensat que la salut no es pot entendre descontextualitzada de les condicions de vida i de treball.

Per això em preocupa qualsevol mesura que posi el focus exclusivament en qui acumula baixes laborals i no sobre les causes que les poden provocar. Si un treballador presenta lesions musculoesquelètiques de manera recurrent, si l’estrès es converteix en una constant o si els accidents es concentren en un mateix centre, la pregunta adequada no és només què li passa a aquella persona. La pregunta és què està fallant al seu entorn.

La prevenció exigeix valentia. És més fàcil assenyalar individus que revisar estructures. Però els problemes de salut laboral rarament apareixen per generació espontània. Sovint són el reflex de plantilles insuficients, càrregues de treball excessives, ritmes incompatibles amb la salut o entorns que fa massa temps que normalitzen el desgast del seu personal.

A més, hi ha un risc afegit que no podem menystenir: l’estigma.

Quan una alerta recau sobre una persona, es pot generar sospita allà on hauria d’existir comprensió i rigor clínic. Cada baixa té una història al darrere, i cap sistema hauria de convertir la vulnerabilitat en una etiqueta. La salut és més que un indicador estadístic; és una realitat humana individual que mereix ser analitzada amb profunditat.

Per això defenso un canvi de mirada. Si volem reduir les baixes, abans hem de reduir les causes que les provoquen. Comptar-les és senzill. Entendre-les i prevenir-les és l’únic camí responsable. I, sobretot, l’únic que pot generar una sanitat més justa, més segura i més humana.

Per : Annabel Torres, Secretària Autonòmica de SATSE Catalunya

Llegir a El Periódico