L'UCI a l'aire lliure: una aposta per humanitzar la recuperació 

Aquest any, el King’s College Hospital de Londres ha obert un espai singular: un jardí a la teulada integrat a la unitat de cures intensives. Lluny de ser un element ornamental, el projecte neix amb una voluntat clara d’humanitzar l’experiència dels pacients crítics i explorar nous camins en el procés de recuperació.

Per a la a supervisora d’infermeria de cures intensives del King’s College Hospital, Jacqueline Gaynor, l’impacte potencial és evident. “Tenir accés a un jardí a la teulada dedicat és increïblement emocionant tant per als pacients com per al personal”, assenyala. L’entorn de l'UCI, altament tecnificat, pot resultar “desconegut i aïllant” per a qui hi passa setmanes o mesos, i aquest espai ofereix “una oportunitat de reconnectar els pacients amb el món exterior d’una manera segura i controlada”.

Benestar del pacient

La iniciativa busca incidir no només en la recuperació física, sinó també en el benestar emocional. Gaynor apunta que “l’accés a la llum natural, l’aire fresc i un canvi d’entorn pot ajudar a reduir la sensació d’ansietat, aïllament i desorientació”. També pot convertir-se en un punt d’inflexió en l’estada, “una fita important en el camí de recuperació”, i fins i tot afavorir moments compartits amb les famílies fora de l’entorn immediat del llit.

Tanmateix, no està exempta de reptes. “Els pacients crítics sovint requereixen equipament complex i monitoratge continu”, recorda, fet que obliga una selecció acurada i a garantir trasllats segurs. Amb tot, defensa que “els beneficis potencials superen àmpliament aquests reptes”.

Altres opinions

Des de la pràctica assistencial, experiències prèvies reforcen aquesta mirada. Joan Pons Laplana, infermer català al NHS i finalista al Patient’s Choice award del Royal College of Nursing per la seva feina a l'UCI, recorda que “la humanització de la infermeria és per mi fonamental i especialment a l'UCI”. En la seva trajectòria, ha constatat com petits estímuls poden tenir un impacte rellevant, i valora iniciatives com el rooftop: “tot el que sigui posar el malalt en la millor disposició perquè el cos es recuperi, doncs molt millor”.

Pons també adverteix de la complexitat d’introduir canvis en entorns d’alta vigilància, “no és fàcil, perquè està en joc la vida del malalt” però insisteix en la necessitat  “d’intentar coses per poder avançar en infermeria”.   

“Cal fer estudis sobre la incidència d’aquest tipus d’entorn. La infermeria és ciència: no només ho hem de fer, sinó també demostrar-ho amb dades” afirma Joan Pons Laplana  

El projecte londinenc, encara incipient, obre així una línia de treball que posa el focus en una idea essencial: a l'UCI, també es cuiden persones, no només processos clínics. 

“Treure’ls a veure el mar val molt la pena” 

A l’Hospital del Mar, l’experiència de sortir amb pacients crítics forma part de la mirada d’humanització. Maria Lorente, infermera d’UCI a l’Hospital del Mar, ho explica amb claredat: “És molt positiu perquè porten temps ingressats i nomes veuen les 4 parets del box”. I afegeix: “el sol a la cara, estar amb la seva família,…relaxa i es una experiència molt bonica”.

Tot i això, adverteix que “transportar a un pacient no és senzill” i implica més càrrega assistencial. “Depèn de com estigui de carregat el servei, no ho podem fer tant sovint com voldríem” reconeix. I conclou: “quan ho has viscut veus que val molt la pena, comporta un benefici molt gran pels pacients”.