Exigim al Govern central la immediata reglamentació del permís parental de vuit setmanes

El Sindicat d'Infermeria, SATSE, exigeix al Govern la immediata reglamentació del permís parental de vuit setmanes que ha de ser retribuït seguint la correcta transposició de la directiva europea.

Només així pot garantir-se la corresponsabilitat, ja que està demostrat que els permisos sense remunerar els sol·liciten gairebé exclusivament les dones.

Manca regulació

Per a l'organització sindical es tracta d'un permís clau per a eliminar els estereotips de la cura. Es tracta d'un permís que es va incorporar al text del TREBEP i al text de l'Estatut dels Treballadors fa més d'un any, però, davant la falta de reglamentació, s'està concedint tant per empreses com per administracions com un permís no retribuït.

Avui expira el termini donat per la Directiva UE 2019/1158, de 20 de juny per a remunerar aquest permís.Tot això per la inoperància del Govern per a reglamentar aquesta qüestió, incomplint així, segons el parer de SATSE, la transposició de la Directiva Europea (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell de 20 de juny de 2019, relativa a la Conciliació de la Vida Familiar i la Vida Professional dels Progenitors i els Cuidadors.

Excuses

El Govern vol 'camuflar' la no retribució d'aquest permís fins al moment, entenent complerta part de la Directiva anteriorment exposada, mitjançant l'argument que part d'aquestes 8 setmanes ja estan sent retribuïdes amb el gaudi acumulat del permís per a la cura del lactant menor de nou mesos, quan són permisos diferents.

Així mateix, l'acumulació per jornades completes és només una de les tres formes de gaudi d'aquest permís, al ser també possible fer ús del mateix amb una hora d'absència de la feina que es pot dividir en dues fraccions, o la reducció de la seva jornada en mitja hora a l'entrada o a la sortida.

Aplicació arbitrària i desigual

SATSE ha constatat que al llarg d'aquests mesos s'estan posant moltíssims problemes perquè els professionals exerceixin el seu dret sobre aquest permís i altres. En aquest cas les gerències argumenten tant 'necessitats del servei' motivades principalment per la manca de personal suficient i falta de cobertura per situacions freqüents (baixes per malaltia, vacances, incidències vàries...) o una major càrrega assistencial en determinats moments, com falta de reglamentació en l'àmbit estatal que és l'excusa més utilitzada.

Precisament per aquesta falta de reglamentació les diferents administracions sanitàries estan reconeixent de manera arbitrària aquest permís parental a l'efecte del càlcul de dies de vacances i assumptes particulars; a l'antiguitat, serveis prestats, triennis, accés a carrera professional i ofertes d'ocupació pública, així com en el còmput com a treball efectiu.

En definitiva, l'absència de desenvolupament d'aquest permís està tenint conseqüències negatives en la vida professional de les persones treballadores i està ocasionant que un permís que fomenta la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, tingui repercussions molt diferents segons es prestin serveis en una Administració o una altra, depenent de l'arbitrarietat de l'ocupadora que es tracti.

Barreres a la conciliació

El Sindicat subratlla a més que, dins de l'àmbit sanitari, i pel que fa a infermeres i fisioterapeutes, les barreres a la conciliació són contínues el que impossibilita la gestió adequada del temps que els professionals poden dedicar a la seva vida familiar i personal.

Les infermeres i infermers es troben en la diana de professions amb majors dificultats per a fer possible la conciliació de la seva vida professional, personal i familiar. Es tracta d'un col·lectiu especialment vulnerable i sobre el qual recau el doble pes de l'exigència del lloc de treball i del seu entorn de cures familiars.

Recordem que, en el cas de les infermeres, segons l'INE (2022), el 84,2% de les persones col·legiades són dones, la qual cosa agreuja la situació. Un fet, la impossibilitat de conciliar la vida personal i familiar, que està generant l'esgotament d'aquestes professionals i fins i tot els està portant a plantejar-se la seva continuïtat dins de l'activitat assistencial, en un moment, en el qual el Sistema Nacional de salut necessita més professionals que mai.