Notes de premsa

Laboral

SATSE Catalunya denuncia la falta de mesures i recursos per a cuidar la salut mental de les infermeres, i la manca de reconeixement de l'especialitat en Salut Mental a Catalunya

Vuit de cada deu infermeres pateixen burnout i nou de cada deu senten estrès i esgotament emocional en el seu treball. L'organització alerta que, a pesar que a Catalunya les infermeres poden formar-se en l'especialitat de Salut Mental, no es reconeix la figura de la infermera especialista.

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, el Sindicat d'Infermeria, SATSE Catalunya, ha denunciat la falta de mesures per part de les administracions sanitàries per a prevenir i atendre els problemes de salut mental de les infermeres, un col·lectiu vulnerable per les seves difícils condicions laborals. SATSE Catalunya també subratlla la necessitat urgent de reconèixer la figura de la infermera especialista en Salut Mental, així com de crear places específiques per a aquests professionals en la comunitat.


Segons SATSE, les administracions coneixen perfectament les causes que originen els problemes de salut mental en les infermeres, com ara la sobrecàrrega laboral, el contacte permanent amb el sofriment aliè, la falta d'estabilitat i les condicions laborals com el treball nocturn i a torns. No obstant això, no han propiciat entorns laborals “segurs i saludables”.

Estratègia general


En l'àmbit estatal SATSE demana que el Ministeri de Sanitat i les conselleries autonòmiques acordin una Estratègia general d'actuació que contempli mesures concretes per a cuidar i protegir la salut mental dels professionals sanitaris. Una estratègia consolidada en la prevenció, detecció i seguiment del professional.

L'OMS, en el seu informe “El que la pandèmia de COVID-19 ha exposat”, apunta que vuit de cada deu professionals al nostre país van declarar sofrir burnout (síndrome del professional cremat). Així mateix, l'últim estudi sobre aquest tema realitzat per SATSE va concloure que prop de nou de cada deu professionals se sentien estressades i amb esgotament emocional en el seu treball. També nou de cada deu sofrien nerviosisme, ansietat, temor, angoixa i alteracions del somni, i vuit de cada deu alteracions de l'apetit.

Avaluació


Segons SATSE, la salut mental d'aquestes professionals “s'ha deixat de banda” i, per això, els serveis de prevenció de riscos laborals s'han centrat fonamentalment en els riscos físics en la consecució del treball i no han tingut pràcticament en compte els de caràcter psicosocial.


El Sindicat reclama que aquests serveis realitzin una correcta i periòdica avaluació dels llocs de treball de les infermeres als hospitals per a detectar els riscos psicosocials que poden provocar problemes de salut mental.


Una altra demanda és que els diferents serveis de salut comptin amb dispositius o gabinets d'atenció i suport als professionals, tant en hospitals, àrees d'Atenció Primària i centres sociosanitaris. Uns serveis que han d'estar formats per psicòlegs, psiquiatres i infermeres especialistes en Salut Mental.

Una qüestió de benestar social


SATSE Catalunya també reclama la urgent necessitat que es creï un nombre suficient de places específiques per a infermeres especialitzades en salut mental.
“La figura de la infermera especialista en salut mental és fonamental per a la detecció precoç, la teràpia i el suport a pacients i famílies” assenyalen des de SATSE Catalunya. Però la falta de reconeixement de llocs específics de salut mental a Catalunya fa que “correm el risc que els centres sanitaris es quedin sense professionals capacitats en un moment crític d'augment de la demanda”.


“El benestar de la població catalana implica dotar al sistema sanitari de recursos humans suficients i especialitzats en salut mental. No podem permetre que continuï havent-hi una falta de reconeixement i recursos en aquest àmbit tan crucial,” conclou el Sindicat d'Infermeria SATSE Catalunya.