Reclamem més reconeixement i recursos per als professionals que fan possible l’autocura

Sense temps, sense personal i sense el reconeixement professional i retributiu que mereixen, la tasca de les infermeres, llevadores i fisioterapeutes en la prevenció i l’acompanyament a l’autocura queda invisibilitzada, malgrat ser una eina essencial per al benestar individual i col·lectiu, i per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic.

L'autocura: dret a un professional

L’autocura no es pot improvisar. Perquè les persones puguin cuidar-se de manera responsable i informada, cal una xarxa sòlida de professionals sanitaris que eduquin, orientin i acompanyin. I aquests professionals existeixen: són les infermeres i infermers, les llevadores i els fisioterapeutes, presents en múltiples àmbits assistencials i comunitaris.

La consulta infermera, per exemple, permet fer seguiment i educació sanitària tant en persones sanes com en pacients crònics, promovent hàbits saludables, l’autonomia i la corresponsabilitat en el manteniment de la pròpia salut. Les llevadores fan aquesta funció des del prisma de la salut sexual I reproductiva durant totes les etapes vitals de la dona. Les infermeres escolars treballen amb infants i joves perquè adquireixin eines d’autocura des de ben petits, millorant la salut global de la societat en un futur.

Els fisioterapeutes, sovint exclosos del relat de la prevenció, són imprescindibles per promoure la mobilitat, prevenir dolors i lesions i fomentar una activitat física segura i adaptada a cada situació. Tots quatre perfils comparteixen una mateixa missió: fer que les persones tinguin cura de si mateixes amb coneixement, criteri i suport professional.

Discurs institucional vs. realitat laboral

Des de fa anys, les administracions parlen de posar la prevenció i l’autocura al centre del sistema, però no porten a la pràctica la inversió en professionals necessària. La realitat és que les consultes infermeres van plenes, els equips estan sota mínims, els fisioterapeutes són escassos als centres d’atenció primària i el reconeixement professional i salarial continua sent insuficient.

“Promoure l’autocura no pot ser una excusa per desatendre les persones. Calen més professionals, més temps per a l’educació sanitària i més reconeixement per a les tasques que es fan fora de l’acte assistencial pur. Si l’autocura és clau, invertir en els professionals que l’impulsen hauria de ser prioritari”, denuncien des de SATSE Catalunya.

Compromís real 

Amb motiu d’aquest 24 de juliol, SATSE Catalunya exigeix a l’administració:

• Més plantilla d’infermeres, llevadores i fisioterapeutes per garantir consultes que puguin ser educatives amb temps suficient i qualitat.
• Reconeixement professional i retributiu de la tasca educativa i preventiva.
• Presència estructural d’aquests perfils en escoles, centres comunitaris i espais de promoció de la salut.
• Un gir real cap a la prevenció, no només com a eslògan, sinó com a model d’atenció amb recursos.

Sense aquestes mesures, parlar d’autocura és pur voluntarisme. I és fer recaure, una vegada més, la responsabilitat sobre les persones en comptes de garantir un sistema públic capaç d’acompanyar-les com mereixen.