La manca de personal a centres privats està portant les infermeres “al límit”

SATSE Catalunya ha denunciat avui que les infermeres del sector privat a Catalunya estan patint una sobrecàrrega assistencial important que provoca un desgast generalitzat en els professionals del sector.

Elisabeth Domínguez, referent del sector privat a SATSE Barcelona, ha assegurat que degut a “la càrrega assistencial i el nombre de pacients assignats, moltes infermeres pateixen ansietat i estrès, el que acaba derivant en un esgotament professional molt important". 

El problema es retro alimenta perquè la dificultat de cobrir aquests llocs de treball fa que les Direccions deneguin descansos o lliurances del personal en actiu, el que augmenta encara més l’efecte del “burnout”.

Qualitat assistencial

Les condicions laborals en la privada provoquenuna exagerada mobilitat de personalal sector el que, segons Domínguez, afecta directament a la qualitat assistencial. “Els pacients volen una qualitat, una atenció, que els hi expliquin les coses y sentir-se segurs. Però al perdre la referència de la seva infermera, no hi ha la proximitat necessària per sentir-se segur.

El personal canvia un dia, l’altre i el següent” explica la responsable de SATSE.  D’altra banda, Domínguez, assegura que els ràtios d’infermera/pacientals centres privats son “més elevats que altres” i afegeix que “quan un problema és general, al nostre sector sempre és pitjor”.  En aquest sentit fa referència a la Llei del Pacient, promoguda per SATSE a través d’una ILP i que cerca amb la seva aprovació posar límit al número de pacients que es pugui assignar a cada infermera i a qualsevol centre d’Espanya. “Per molt que una infermera vulgui fer, al final som persones i això ho han d’entendre. Començant pel Govern i seguint per les empreses” explica.

Valorar al professional

La representant de privades a SATSE Barcelona recorda que “cal que les empreses privades comencin a valorar a les infermeres i reflexionin sobre perquè les estan perdent”. Domínguez recorda  que infermers i infermeres dels centres privats “treballem entorn a 200 hores més a l’any que els d’altres Convenis”, això implica que la majoria acaba demanant reduccions de jornada per poder tenir cura de la família. “Unajornada anual equiparadaa la d’altres convenis, contribuiria a que els i les infermeres no haguéssim de demanar aquestes reduccions per compatibilitzar la vida familiar” explica Domínguez.

Un altra millora que exigeix la responsable és uncanvi de categoria professionalque, a més de l’econòmic, suposaria un reconeixement professional. Els i les infermeres son sanitaris amb estudis de grau de 240 crèdits el que els igual a d’altres que estan inclosos al grup 1 de l’escala professional i no al grup 2, com les infermeres. Això suposa una barrera a l’hora de, per exemple, accedir a càrrecs de comandament. “Una infermera a la privada pot aspirar, com a màxim, a la Direcció d’Infermeria, mai a un Gerència” afirma.