La carga mental en el sector de la enfermería: un doble peso para las profesionales

Aquest doble pes és especialment evident en un col·lectiu que compta amb un 86% de dones, moltes de les quals assumeixen tant la gestió de la seva feina com de la vida familiar.

Tot i que els homes participen més que mai en les tasques domèstiques, sovint les responsabilitats no es reparteixen de manera equitativa. Les tasques familiars poden semblar compartides, ja que tant homes com dones les realitzen físicament, però la càrrega de recordar, planificar i prendre decisions recau majoritàriament en les dones.

 És a dir, mentre que tots dos membres de la parella poden fer les compres o cuidar dels fills, és habitual que sigui la dona qui organitzi què cal comprar, quines activitats cal programar o quan cal fer determinades tasques. Aquesta càrrega mental invisible, que no es veu però es nota, és un factor clau que afegeix una pressió constant.

Infermeres més exposades

Segons Prisca Gilabert, infermera i psicòloga, “les infermeres no només estan exposades a un alt nivell d’estrès laboral, sinó que també carreguen amb una gran part de les responsabilitats domèstiques, fet que les manté en un estat constant d’alerta. Moltes vegades ni tan sols són conscients de tot el que porten sobre les espatlles fins que no en parlen. Aquesta càrrega s’acaba traduint en esgotament, irritabilitat i desmotivació.”

Les infermeres estan diàriament en contacte amb el patiment i la mort, fet que afegeix una forta càrrega emocional al seu dia a dia laboral. Quan arriben a casa, no només han de realitzar les tasques de la llar sinó que sovint també son les encarregades de gestionar tot allò que comporta l’organització familiar: coses com pensar en els àpats, coordinar les activitats dels fills, i estar pendents de les necessitats i decisions familiars. Això fa que la seva càrrega mental es multipliqui, afectant la seva salut emocional i física.

Els rols de gènere i la càrrega mental

Els rols de gènere tradicionals continuen perpetuant-se en moltes llars, on tot i que cada vegada es comparteixen més les tasques domèstiques, segueixen sent les dones les que assumeixen la major part de la planificació, gestió i decisions de l’àmbit de la llar . Aquest repartiment desigual sovint fa que les dones se sentin culpables si intenten delegar o repartir responsabilitats amb altres membres de la família. “Les dones tenen tan assumits aquests rols de gènere que, fins i tot quan deleguen, sovint se senten culpables,” explica Gilabert. “A la consulta, he conegut moltes infermeres que porten tota la càrrega familiar sense adonar-se’n, i això té conseqüències directes sobre el seu benestar.”

Reivindicació de solucions

Des del SATSE Catalunya es reclama un reconeixement explícit de la càrrega mental que suporten les infermeres i la implementació de polítiques de conciliació laboral i familiar més efectives. També és necessari reforçar les plantilles d'infermeria per evitar sobrecàrregues laborals. A nivell personal, és clau fomentar la corresponsabilitat dins les famílies per repartir de manera equitativa les tasques domèstiques, no només en la seva execució, sinó també en la planificació, gestió i decisió.