Protegir l’embaràs i lactància de les professionals sanitàries: una prioritat

Infermeres, llevadores i fisioterapeutes desenvolupen la seva activitat en entorns amb exposició a agents químics i biològics, càrregues físiques elevades, mobilització de pacients, torns nocturns o situacions d’estrès continuat. Malgrat que la normativa estableix mecanismes específics de protecció, la realitat és que moltes professionals continuen treballant en condicions de risc més temps del que seria acceptable.

Permís PREL

Des de SATSE Catalunya alerten que sembla que cada cop són més habituals les dificultats per accedir al Permís per Risc durant l’Embaràs i la Lactància (PREL), tant a l’ICS com a la sanitat concertada i privada. Des del punt de vista de SATSE Catalunya, les Mútues tendeixen a endarrerir la concessió d’aquest permís, fixant-lo en fases més avançades de l’embaràs, tot i que el risc existeix des de setmanes anteriors. Aquesta pràctica deixa desprotegides les professionals i trasllada sobre elles la responsabilitat de suportar una exposició que s’hauria d’evitar.

La llei és clara: el moment en què s’ha de reconèixer el risc no depèn d’un criteri genèric, sinó del tipus de tasca i del nivell d’exposició. No és el mateix treballar amb citostàtics, amb radiacions, fer mobilització continuada de pacients o assumir torns nocturns prolongats.

En molts d’aquests casos, els protocols estableixen que el risc és present des de fases inicials de l’embaràs. “Quan una embarassada sol·licita la nostra ajuda, revisem la situació, contrastant el lloc de treball amb la normativa vigent i amb els protocols, per garantir que la protecció arribi quan toca, i no quan la Mútua decideix” afirma Xavier Massabé, responsable de Salut Laboral de SATSE Catalunya.

Una altra font de conflicte habitual és la confusió entre el risc laboral i les situacions derivades de l’estat de salut de la mare. Cal saber que la professional té dret al PREL quan el risc és conseqüència directa del lloc de treball. En canvi, quan el que existeix és una condició mèdica personal, la via adequada és la incapacitat temporal ordinària. Aquesta diferència, que sovint no s’explica prou bé, acaba perjudicant les treballadores, que es troben desorientades o amb sol·licituds mal resoltes.

Adaptar el lloc de feina

A tot això s’hi afegeix un problema especialment greu: les adaptacions del lloc de treball que acaben sent “fictícies”. SATSE Catalunya es troba massa sovint amb situacions en què l’única mesura adoptada és indicar a la professional que no realitzi determinades tasques i que demani a un company o una companya que les faci per ella.

Aquesta pràctica no elimina el risc, no garanteix la protecció i trasllada la responsabilitat a la treballadora, generant sobrecàrrega i conflictes als equips. L’adaptació real del lloc de treball és una obligació de l’empresa, i ha de ser efectiva i organitzada, no es pot limitar a una indicació que obliga a la professional i a tot l’equip a improvisar en el moment en què sorgeix la tasca de risc.

El paper del sindicat

Davant aquestes situacions, el paper de SATSE Catalunya és clau. Els delegats i delegades de Salut Laboral acompanyen les professionals des del primer moment, analitzen la situació, orienten sobre els drets que els corresponen i intervenen davant les Mútues i les empreses quan la protecció no és adequada. Quan és necessari, el sindicat posa a disposició de les afiliades els seus serveis jurídics per recórrer denegacions o retards injustificats del PREL.

“La protecció de l’embaràs i la lactància no és una concessió ni un favor. És un dret laboral i una qüestió de salut pública” afirma Massabé. El responsable de Salut Laboral a SATSE Catalunya afegeix que “cap professional hauria de veure compromesa la seva salut ni la del seu fill o filla per desconeixement dels drets, manca de voluntat dels gestors o criteris restrictius de les Mútues”.