"No som malalts, som persones amb més o menys salut"

La infermera Anna Bonmatí, coordinadora del Màster Oficial en Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, és una veu destacada en la defensa de la visió salutogènica de la formació sanitària de postgrau a Catalunya. Aquesta mirada, que posa el focus en els recursos i no en el dèficits, està transformant la manera com s’entén la salut tant a les aules com a la pràctica professional.

La salutogènesi proposa entendre la salut com un contínuum dins del que es mou la persona, i no com una categoria fixa. Aquesta perspectiva —encara minoritària en molts àmbits— és, però, cada cop més present en la formació especialitzada a Catalunya.

Per exemple a la Universitat de Girona, on més de divuit edicions d’un màster oficial ja han format alumnat de perfils i procedències molt diversos, amb un enfocament que es basa en la participació i el treball interdisciplinari.

“No som malalts, som persones amb més o menys salut. Cal deixar de centrar-nos només en les necessitats, i començar a veure quins recursos tenim i què podem activar per viure millor”, la infermera Anna Bonmatí.

La iniciativa representa una aposta clara per integrar la promoció de la salut des de múltiples àmbits, més enllà del purament clínic. “La salut no es construeix només als hospitals o centres de salut. Es construeix als barris, a les escoles, a casa, i en com organitzem la vida col·lectiva. Per això cal que altres professions, no només les sanitàries, treballin des d’aquesta mirada”, explica Bonmatí.

Relacionant professionals

El màster que coordina Bonmatí, únic a l’Estat espanyol amb reconeixement oficial en aquesta àrea, acull estudiants d’arreu del món i d’àmbits professionals que van des de la infermeria o la fisioteràpia fins al treball social, l’economia o l’arquitectura. El format afavoreix la participació i la confrontació de visions diverses, en un entorn on l’intercanvi entre disciplines i cultures enriqueix l’alumnat.

Així, la mirada salutogènica no només reforça el rol de les infermeres, llevadores i fisioterapeutes com a agents de promoció de la salut, sinó que aporta eines per entendre la complexitat de la salut en el seu context social, ambiental i relacional.

Catalunya, referent en una nova cultura de la salut

Des de SATSE Catalunya es posa en valor la tasca d’Anna Bonmatí i d’altres professionals que estan impulsant aquesta transformació des de la base acadèmica. Consideren que Catalunya és pionera en integrar la salutogènesi en la formació sanitària superior, i que cal fer un pas més per estendre aquest enfocament a totes les polítiques públiques.

“La promoció de la salut ha d’estar present en tots els espais: des del disseny dels espais públics fins a les polítiques ambientals o laborals. Només així podrem construir entorns que afavoreixin el benestar real de les persones”, defensen des del Sindicat. SATSE Catalunya reclama que aquest enfocament —centrat en els actius de salut i no en la patologia— sigui el marc de referència per a les decisions polítiques, socials i econòmiques que afecten la vida quotidiana.