Notes de premsa
Laboral
SATSE Barcelona demana un vigilant de seguretat a tots els centres de primària
El Sindicat d’Infermeria SATSE Barcelona ha demanat avui la contractació de personal de seguretat per a tots els centres d’atenció primària i CUAP de la capital catalana.
En l’actualitat no tots els centres compten amb aquesta eina de protecció, ja que fins ara algunes àrees no registraven adequadament les denúncies dels professionals i “els números permetien justificar el no incloure la figura del vigilant”. Un cop millorat aquest registre “les direccions no poden seguir ignorant la urgent necessitat de protegir als seus treballadors”.
Tot i que SATSE Barcelona considera que moltes de les agressions segueixen sense registrar-se, ara, “s’ha fet molt més visible” que zones de la capital catalana com la Metropolitana Sud o Nord, son de mitja a alta conflictivitat. “És un augment sobre paper, ja que els professionals sanitaris coneixem la nostra realitat, però ara tenim números que reflecteixen amb una mica més de fidelitat el dia a dia” expliquen des de SATSE Barcelona.
Testimoni
La Marta (nom fictici) és una de les moltíssimes infermeres que han estat agredides a Barcelona duent a terme la seva feina. Treballa a les nits a un CUAP (centre d’urgències d’atenció primària) i fa poc va acudir al Sindicat SATSE explicant el seu cas. Una usuària l’havia pegat diversos cops de puny al tòrax perquè la Marta li va demanar que deixés de tenir un comportament inadequat i disruptiu a la sala d’espera.
“Al cap i a la fi, jo vinc d’urgències d’un gran hospital i son situacions que sé portar. Però jo no hauria d’encarregar-me de temes de seguretat i ens toca fer-ho a nosaltres perquè no tenim cap tipus de personal” explica la infermera. La professional afirma que quan es notifiquen agressions se’ls hi ofereix “agafar la baixa o ajut psicològic” però que el que volen son mesures per evitar-les.
Vigilant i efecte dissuasiu
Segons Marta, “no és tant l’entorn del centre, sinó el tipus de servei” que fa que els CUAP tinguin una especial exposició a les agressions. “Estem molt exposats perquè els usuaris poden entrar allà on vulguin, no hi ha ningú que els pari, ni cap barrera física” afirma. Marta va treballar en un CUAP on sí hi havia personal de seguretat i explica que a banda de ser una protecció pels treballadors, és una manera de disminuir els episodis de violència.
“Només el fet d’estar acompanyats fa que s’ho pensin dos cops, és una mesura per dissuadir” i afegeix que quan no hi ha vigilant “saben que poden fer el que volen perquè si truques a la policia trigaran com a mínim entre 15 /20 minuts en arribar”.
A més, Marta recorda que quan treballava amb vigilant “si hi havia un enfrontament tu podies seguir fent la teva feina” perquè es comptava amb personal adequat per lidiar amb el problema. En aquest sentit cal recordar que això també repercuteix en positiu en els altres usuaris que poden rebre l’atenció sanitària que necessiten.
Augment i raons de les agressions
“Jo he vist un augment molt fort a partir de la pandèmia. Cada cop hi ha més usuaris que es veuen amb el dret d’exigir [un tipus de medicament específic o una prova] i no accepten una negativa” afirma Marta. A més afirma que hi ha una sensació d’impunitat entre aquest tipus d’usuari que sap que “si arriba la policia l’únic que passa és que han de marxar”.
“A la nit estem venuts perquè som menys personal” i afirma que pateixen amenaces de familiars i acompanyants a diari. Segons aquesta infermera, al CUAP on treballa, “hi ha companys i companyes que molts cops no s’atreveixen a sortir”. Davant la situació de veure’s atrapats al consultori Marta proposa eines que podrien ser útils, com ara el sistema d’alarma amb el que comptaven a l’hospital on treballava abans. “Teníem un programa als ordinadors de les consultes pel qual podies avisar d’una situació de violència i apareixia una alarma a les altres consultes" explica.
En parla:
Notes de premsa relacionades
