Politica sanitaria

La suspensió de la guia d’ITU: la gota que fa vessar el got

La decisió de l’Audiència Nacional de suspendre cautelarment la "guia d’indicació infermera en la infecció del tracte urinari inferior no complicada" ha estat, per a moltes infermeres, la gota que fa vessar un got que fa massa anys que s’omple. La resolució s’ha convertit és un símbol d’un sistema que continua manipulant, qüestionant i menystenint la professió infermera, malgrat ser la columna vertebral real del sistema sanitari.
ma que escriu

Les infermeres estem esgotades de treballar en un entorn on les nostres competències s’estiren i s’estrenyen segons interessos polítics, pressions corporatives o equilibris de poder que res tenen a veure amb la realitat assistencial. Esgotades de veure com, mentre sostenim el sistema amb cures, coneixement, responsabilitat i autonomia, encara hi ha qui insisteix en mantenir esquemes jeràrquics caducats.

L’Audiència no analitza el fons, no entra en la qüestió científica ni professional. Simplement atura, paralitza, congela. Però la decisió té conseqüències molt reals: més esperes, menys qualitat assistencial i un fre injustificable al desenvolupament de competències àmpliament avalades per l’evidència i per l’experiència multidisciplinar dels professionals.

En paral·lel, als centres sanitaris de Catalunya, les infermeres segueixen assumint rols i responsabilitats que el sistema no vol formalitzar. Una contradicció cruel: som imprescindibles, però no se’ns reconeix. Som necessàries per garantir l’atenció, però se’ns nega la seguretat jurídica per fer-ho. Som les que sostenim els hospitals, però el nostre criteri és qüestionat per actors que gairebé mai estan al costat del llit del pacient.

Entre professionals, en el dia a dia real, no hi ha guerra. Treballem colze a colze, amb respecte i amb un objectiu comú: salvar vides, alleugerir el patiment i oferir la millor de les atencions. L’enfrontament l’estan creant aquells qui volen mantenir quotes de poder corporatiu, posant el peu al coll d’una professió que fa temps que avança.

Reclamem que algú tingui la valentia política per fer el que cal: establir el reconeixement de la professió i les seves competències dins d’un marc legal concret, estable, clar i que reflecteixi la realitat. No podem continuar regint-nos per una normativa antiquada, que ja no respon a la realitat assistencial, ni al nivell competencial i formatiu de la nostra professió. No es pot mantenir un sistema sanitari modern amb un model professional del segle passat.

La suspensió cautelar de la guia d’ITU és l’avís definitiu de que el sistema necessita una revisió profunda. Demanem, exigim i mereixem seguretat jurídica per exercir, perquè això no és només una reivindicació professional: és una garantia de qualitat i seguretat per a les persones que atenem.