Noves iniciatives contra l' ‘estrès traumàtic secundari’ de les infermeres

 El Sindicat d'Infermeria, SATSE, ha traslladat a la directora del Comissionat de Salut Mental, Belén González, que resulta necessari impulsar noves iniciatives que avaluïn i mitiguin el ‘estrès traumàtic secundari’ que sofreixen els professionals sanitaris, especialment les infermeres, a causa dels elements emocionals que integren la seva labor professional i les seves difícils condicions de treball.

En una carta dirigida a la responsable d'aquest nou òrgan dependent del Ministeri de Sanitat, la presidenta de SATSE, Laura Villaseñor, li recorda que la professió infermera afronta diàriament el cost emocional de cuidar a persones amb diferents problemes de salut, la qual cosa pot tenir un impacte molt negatiu en el seu benestar mental.

L' ‘estrès traumàtic secundari’ és un procés pel qual "un individu que observa el sofriment d'un altre, experimenta paral·lelament les mateixes respostes emocionals a les emocions reals o esperades de l'altra persona”.

Això pot generar un desgast psicològic o emocional que poden arribar a sofrir professionals que es dediquen a cuidar i que estan en permanent i estret contacte amb les emocions d'altres persones que viuen situacions de sofriment, pena i dolor.

Conseqüències

El Sindicat subratlla que l'impacte d'aquest estrès traumàtic secundari en les infermeres pot tenir conseqüències molt severes, especialment quan s'enfronten, a més, a la precarietat i sobrecàrrega laboral i a la falta de suport i reconeixement per part de les administracions públiques, empreses sanitàries privades i la societat en el seu conjunt.

Altres factors destacats per la responsable de SATSE són el treball a torns i a les nits, diferents riscos laborals (químics, físics, ergonòmics…), falta de definició de rols i d'organització en els centres o la multitud i variabilitat de les funcions que realitzen. També apunta el sofrir diferents situacions conflictives i de violència al llarg de la seva trajectòria professional.

Actuacions

Una realitat que, segons SATSE, requereix d'actuacions des de les administracions com implantar de manera generalitzada programes de suport de parells, serveis de suport emocional permanents i programes d'atenció precoç per a promoure l'autocura i la salut mental dels professionals sanitaris.

Estudis desenvolupats pel Sindicat conclouen que nou de cada deu infermeres experimenten estrès habitual i esgotament emocional en el seu treball, així com símptomes de nerviosisme, ansietat, temor, angoixa o trastorns del son. L'OMS, per part seva, assenyala en un recent informe que la pandèmia del COVID va generar un “fenomen global de trauma massiu per a les infermeres”.

Suport a la Salut Mental

D'un altre costat, i davant la creixent incidència de problemes de salut mental en la societat actual, la presidenta de SATSE posa en valor el treball de les infermeres i infermeres especialistes en Salut Mental a l'hora de detectar i col·laborar en la recuperació i reinserció social/laboral de les persones que tenen qualsevol problema de salut mental.

També afirma que resulta necessari promoure canvis en el nostre sistema de salut per a reorientar-lo cap a la promoció de la salut, la prevenció i la rehabilitació, àmbits on el paper de la infermera resulta clau.

Per a això, trasllada a la directora del Comissionat de Salut Mental la disposició de l'organització sindical a col·laborar en tota iniciativa que contribueixi a aconseguir aquests objectius.