Més recursos per garantir una atenció en salut mental realment accessible a la població immigrada

El 10 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, que enguany porta per lema “Accés a Serveis: Salut Mental en Contextos de Catàstrofes i Emergències”. Amb motiu d’aquesta jornada, el Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya adverteix que moltes persones immigrades que han fugit de conflictes bèl·lics, socials o ecològics, continuen sense accedir a una atenció adequada, quedant-se literalment fora del sistema sanitari per manca d’habitatge, suport familiar i barreres idiomàtiques.

“Moltes persones es perden del sistema perquè no tenen on viure, tampoc mitjans per comprar la medicació. Els atenem a urgències, intentem tramitar la targeta sanitària i buscar un recurs, però la majoria no tornen i no hi ha un seguiment”, explica l’infermer de salut mental Juanjo González, delegat de SATSE Tarragona a la Fundació Pere Mata de Terres de l’Ebre. El sindicat alerta que, tot i que els serveis públics de salut mental estan oberts i són teòricament accessibles, els obstacles legals, socials i comunicatius fan que la continuïtat assistencial en salut mental sigui molt difícil.

 Sobrecàrrega assistencial

SATSE Catalunya denuncia que els equips de salut mental treballen amb una gran càrrega assistencial, amb pocs recursos àgils d’interpretació i sense prou temps útil individualitzat per atendre una població cada cop més diversa i vulnerable.  La tasca de comunicar-se i escoltar al pacient, essencial en l’àmbit de la salut mental, és molt difícil. “La feina a salut mental no se centra en tècniques o cures, sinó més aviat en escoltar, comprendre i establir vincles amb l’usuari. Si no ens entenem… no podem fer res”, assenyala el mateix professional.

L'infermer posa com a exemple la diferència viscuda durant la crisi d’Ucraïna, quan les persones desplaçades van comptar amb una xarxa institucional i familiar d’acollida, cosa que va facilitar la seva atenció sanitària. En canvi, altres col·lectius — que fugen de conflictes o problemes en altres zones del món — afronten un aïllament molt més gran i menys suport administratiu o social. 

Fora del sistema

Gran part d’aquests usuaris pateixen brots psicòtics i trastorns adaptatius, que es pressuposen conseqüència del consum de substàncies tòxiques, i que són el que els porta a urgències, ja sigui acompanyats de la policia o per mandat judicial.  “No hi ha manera de saber sí aquestes persones tenen un historial de patologies de salut mental abans d’arribar al nostre país, cosa que suposa una dificultat afegida” explica González. L’infermer afirma que tot i passant per un ingrés hospitalari, un cop surten del centre, “és pràcticament impossible fer el seguiment, ja que no tenen adreça o un entorn familiar que permeti la seva localització”. 

SATSE Catalunya recorda que la salut mental no pot desvincular-se de la cobertura de necessitats bàsiques com l’habitatge, l’alimentació o la seguretat, i exigeix a les administracions un compromís ferm per reforçar els equips de salut mental amb més infermeres especialistes, recursos idiomàtics i comunitaris. “Sense suport social ni continuïtat assistencial, la recuperació és impossible. Cap persona hi hauria de quedar fora del sistema per parlar una altra llengua o viure al carrer”, conclou el sindicat.