Falten 100.000 professionals i treballen en males condicions, ‘radiografia’ de les infermeres a Espanya

El Ministeri de Sanitat ha fet una ‘radiografia’ de la situació de les infermeres al nostre país en la qual es constata el dèficit de plantilles existents i les seves males condicions de treball.

Una realitat que SATSE ve denunciant des de fa anys proposant mesures i accions concretes per a millorar el seu desenvolupament laboral i professional.

Han estat dos informes els que ha fet públics el departament de Mónica García. D'una banda, l'estudi ‘Situació actual i estimació de la necessitat d'infermeres a Espanya 2024’ i, per un altre, l'enquesta “Situació laboral i necessitats percebudes per les infermeres a Espanya 2024" realitzada a un total de 55.000 infermeres.

L'estudi conclou que a Espanya hi ha 345.969 infermeres, i, encara que entre 2014 i 2022 va experimentar un creixement, el nombre d'infermeres continua sent insuficient si ens comparem amb els països del nostre entorn.

Ràtios

En concret, la ràtio a Espanya és de 6,3 infermeres per 1.000 habitants enfront de la mitjana de la UE que aconsegueix les 8,5 infermeres per 1.000 habitants.

Per això, l'estudi subratlla que es necessitarien, almenys, 100.000 infermeres més perquè Espanya aconsegueixi la mitjana europea. Una situació que, al ritme actual de creixement, trigarà a aconseguir-se entre 22 i 29 anys.

Quant a les infermeres especialistes, hi ha un total 46.114, però un percentatge molt petit desenvolupen el seu treball com a especialistes. A més, la seva implantació, a excepció de les matrones i salut mental, és molt poc uniforme entre les autonomies i no en tots els casos implica més sou.

Jornada laboral

Un altre aspecte analitzat és la jornada laboral de les infermeres, la qual és de 35 hores setmanals a excepció de Navarra, Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, Ceuta i Melilla, on la jornada ascendeix a 37,5 hores. A Galícia i Aragó és 36,2 hores setmanals.

D'altra banda, el 83,7% dels contractes en 2023 es van signar amb professionals que van romandre en la seva comunitat autònoma d'origen. No obstant això, 4.257 contractes van implicar el trasllat d'infermeres a diferents autonomies.

Abandono professió

Les dades més significatives de l'enquesta són que gairebé el 40 per cent de les infermeres planeja deixar el seu treball en la dècada vinent, de les que un 16,9 per cent preveu fer-ho en els pròxims 2 anys.

El 92,7 per cent d'aquestes infermeres assenyalen "motius professionals" com la principal causa per a això, mentre que un 62,4 per cent indica problemes de salut o factors emocionals.

Un 75,6 per cent de les infermeres enquestades són generalistes i un 22,3 per cent van estudiar l'especialitat. Només el 34,5 per cent de les quals la van estudiar es troben treballant com a especialistes.

Lideratge

Quant als rols de gestió, un 3,6 per cent de les infermeres ocupen aquests llocs. Es dona el cas que el nombre d'infermeres multiplica per 5,9 al d'homes en la professió, però el percentatge d'homes que ocupen llocs de gestió (4,8 per cent) supera al de les dones (3,4 per cent).

En el moment de realitzar l'enquesta, el 66,23 per cent de les infermeres que treballaven com a generalistes tenien un contracte fix o interí i el 33,77 per cent tenien un contracte temporal. En el cas de les infermeres especialistes, els contractes temporals van ser un 22,32 per cent.

Prioritats professionals

Respecte a les prioritats de les infermeres per al futur de la professió assenyalen el desenvolupament d'un model de competències amb un itinerari formatiu homogeni en tot l'SNS i en l'establiment d'un model d'Infermeria de Pràctica Avançada (69,3 per cent).

A més, consideren important promoure la pràctica clínica basada en l'evidència (57,5 per cent); millorar el seu lideratge (57 per cent); incloure a les infermeres com a professionals prescriptores (55,9 per cent), i reclassificar les places d'infermeria dins de la funció pública i l'aprovació del nou Estatut Marc (49,3 per cent).