Notícies
Professional
Noves guies d'indicació infermera: deshabituació al tabac i anestèsics locals.
El Butlletí Oficial de l'Estat ha publicat dues guies per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part d'infermeres i infermers, elaborades per la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut del Ministeri de Sanitat.
Totes dues guies van ser elaborades i aprovades el passat 26 de febrer de 2024 per la Comissió Permanent de Farmàcia del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS).
Els nous fàrmacs inclosa en les guies
Els dos nous fàrmacs que les infermeres i infermers poden indicar als pacients que desitgen deixar de fumar són: Vareniclina i Citisiniclina.
Per part seva, els medicaments llistats en la Guia d'indicació infermera: procediments diagnòstics o terapèutics que requereixen de l'ús d'anestèsics locals són: Bupivacaína, Lidocaïna, Mepivicaína, Tetracaína. Combinacions de Amidas, Combinacions amb Bupivacaína, Associacions Tetracaína+ Nafazolina i Associacions Tetracaína+ Oxibuprocaína.
Millorant l'atenció sanitària
Aquestes guies són fruit de la col·laboració i validació d'experts de diferents àmbits professionals (infermeria, farmàcia i medicina) i un grup de professionals en representació de les organitzacions sanitàries i corporacions professionals implicades.
Pretenen orientar les actuacions de les infermeres en el tractament farmacològic de persones en procés de deshabituació tabàquica així com en l'administració d'anestèsics locals (amb les quals es col·labora en la consecució de l'objectiu terapèutic d'eliminar el dolor en aquests procediments i prevenir futures complicacions).
És molt important normalitzar la seva implantació en la pràctica clínica diària i promoure d'una manera proactiva i coordinada la participació de tot l'equip assistencial.
Els seus continguts es revisaran almenys cada cinc anys per a així incorporar la nova evidència disponible. A més, durant aquest temps, s'integraran les novetats científiques o actualitzacions necessàries.
Guia sobre el tabac
L'epidèmia de tabaquisme és una de les majors amenaces per a la salut pública mundial. Mata a més de 8 milions de persones a l'any, de les quals més de 7 milions són consumidors directes i al voltant de 1,2 milions són no fumadors exposats al fum aliè.
El tabac mata a més de 8 milions de persones a l'any.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), s'estima que el consum de tabac és responsable del 70 % de totes les morts a nivell mundial entre els 30 i els 69 anys d'edat
El consum de tabac a Espanya
El tabaquisme és la primera causa de mort evitable i el principal problema de salut pública al nostre país. No sols causa una elevada taxa de morbimortalitat, sinó que també disminueix la qualitat i l'esperança de vida de les persones.
A Espanya moren anualment al voltant de 50.000 persones, a conseqüència del consum de tabac. El 33,1 % es deu a càncer de pulmó sent la primera causa de mort atribuïble al tabaquisme, seguit de malalties cardiovasculars amb un 27 % i malalties respiratòries 23 %.
La tendència de consum, segons l'Enquesta Europea de Salut a Espanya de l'any 2020, és que un 16,4 % de dones i un 23,3 % d'homes fumen diàriament. El percentatge més alt en els homes correspon al grup d'edat de 25 a 34 anys i en les dones al grup de 45 a 54 anys.
Al llarg dels últims anys, el percentatge de població fumadora ha descendit considerablement entre els joves, encara que s'aprecia una tendència a l'alça en l'ús de nous dispositius d'administració de nicotina.
Deixar de fumar
En tractar d'abandonar aquest hàbit, són moltes les persones fumadores que troben dificultats i recauen. En aquest sentit, és important garantir el seu accés al consell sanitari respecte al consum de tabac i l'exposició al fum del tabac ambiental, i als diferents recursos d'ajuda per a deixar de fumar.
Aquí, el rol de la Infermeria és fonamental a l'hora de realitzar:
- Una valoració individualitzada (del grau d'acceptació, l'adherència al tractament, l'aparició d'efectes secundaris i símptomes derivats de la síndrome d'abstinència).
- Combinar els diferents tipus d'intervencions necessàries per a modificar la conducta i l'ús de fàrmacs eficaços sobre la base dels protocols establerts.
Guia sobre l'ús d'anestèsics
Els anestèsics locals són fàrmacs s'utilitzen en procediments vinculats a proves diagnòstiques o terapèutiques i procediments de cirurgia menor d'urgència o programada per a generar una pèrdua de sensibilitat d'una part reduïda del cos sense que el pacient perdi la consciència.
Van començar a usar-se en la pràctica clínica en 1946 i avui dia continuen utilitzant-se en molts procediments que són pràctica habitual de les infermeres, en l'àmbit de les seves competències, oferint una atenció integral a les persones que necessitin aquest tipus d'intervencions. Per aquest motiu és necessari conèixer la seva farmacologia i les complicacions derivades del seu ús en activitats diagnòstiques i terapéuuticas.
Les intervencions infermeres compreses en aquesta nova pràctica clínica:
- Valoració prèvia del pacient en la qual es tindran en compte les condicions en les quals el pacient s'enfronta a l'esdeveniment per a prevenir riscos, després d'una adequada anamnesi mèdica i/o infermera.
- Control de l'instrumental, camp quirúrgic, preparació de la zona, medicació anestèsica…
- Administració d'anestèsia local i realització de la intervenció.
- Seguiment i cura de la ferida en cirurgia o punt d'inserció o accés en altres procediments.
- Assessorament del pacient i intervencions bàsiques, dirigides a garantir la seva independència en la realització d'autocures.
Totes aquestes actuacions es dirigeixen a aconseguir uns resultats en salut positius en un entorn adequat d'informació, seguretat, confidencialitat i confort.
Un adequat abordatge anestèsic és clau en el control i la minimització dels seus efectes. Per això, les consultes d'Infermeria han d'incorporar eines que garanteixin el seguiment protocol·litzat de l'ús d'anestèsics locals en col·laboració amb la resta de professionals de referència.
Criteris específics
La població diana són els adults i menors d'edat que a causa de la seva patologia o situació, necessiten d'una intervenció de la infermera o l'infermer, sobre la base de les seves competències, en procediments que requereixin l'ús d'anestèsics locals (entenent amb això procediments vinculats a proves diagnòstiques o terapèutiques que cursen amb dolor) i mitjançant l'ús de protocols i guies assistencials consensuats.
Els processos assistencials, patologies i situacions clíniques en els quals podran indicar aquests medicaments són aquells processos, programats o urgents, que requereixin una intervenció d'Infermeria on sigui necessari eliminar el dolor ocasionat pel procediment.
És necessari deixar constància, en la història clínica del pacient, la identificació de la infermera o l'infermer que realitza aquestes actuacions sobre la base de les seves competències i d'acord amb el protocol i guia assistencial .
Altres guies d'indicació infermera
Aquestes noves guies d'indicació infermera s'uneixen a unes altres ja aprovades pel sobre els fàrmacs destinats al tractament i control de la febre, la hipertensió, diabetis, anticoagulació oral, ferides, cremades o ostomies.
En l'actualitat s'està treballant en altres guies d'indicació infermera relacionades la salut sexual i reproductiva.
Un nou avanç per a la Infermeria
L'aplicació d'aquestes guies en la pràctica assistencial suposa optimitzar millorar les competències professionals de la Infermeria així com el seu desenvolupament d'actuacions de valor com ara:
- Educar a pacient i la persona encarregada de la seva cura en el maneig del tractament farmacològic i de les cures associades.
- Millorar la seva adherència al tractament a través de diferents estratègies i proporcionar un seguiment i control del tractament i monitoratge dels resultats en salut.
- Detectar i informar sobre els possibles efectes adversos relacionats amb el tractament.
- Prevenir l'aparició de complicacions associades al tractament i a la pròpia patologia.
- Facilitar l'accessibilitat per a les actuacions relacionades amb la medicació evitant o reduint cites innecessàries o demores per a l'inici, pròrroga, modificació o interrupció de tractaments.
- Reduir la variabilitat en la pràctica clínica, adequant i actualitzant aquesta guia i els protocols que es derivin de la mateixa sobre la base de les últimes evidències disponibles.
- Maximitzar l'eficiència i efectivitat de l'atenció sanitària i els tractaments que es deriven d'aquesta.
Et pot interessar
