Ja n'hi ha prou de bretxa salarial, volem igualtat real - Catalunya
Ja n'hi ha prou de bretxa
salarial, volem
igualtat real
Cures en l’àmbit familiar
Les dones continuem sent les principals cuidadores. Això suposa que som les que més retallem les nostres jornades i, per tant, els nostres sous i les que més excedències demanem. I això afecta també les nostres pensions.
Infrarepresentació de dones en llocs de feina de gestió
Les dones accedim encara menys a llocs de gestió i direcció, la qual cosa fa que tinguem sous més baixos. Som sis vegades més dones que homes, però ocupem un percentatge menor dels llocs de responsabilitat.
Professions feminitzades
El nostre avanç professional i salarial ha estat més lent. Encara avui no tenim una classificació professional justa que reconegui el nostre nivell acadèmic i formatiu, així com el nostre àmbit de responsabilitat.
La bretxa salarial en dones és una realitat evidenciada
La bretxa salarial de gènere es defineix com la diferència entre els ingressos mitjans d'homes i dones en relació amb els ingressos mitjans dels homes. Aquesta bretxa reflecteix les disparitats salarials que existeixen, tenint en compte factors com que les dones ocupin més llocs de feina a temps parcial, els patrons de gènere en les cures, la seva sobrerepresentació en ocupacions pitjor remunerades i la dificultat per a accedir a llocs de feina de responsabilitat.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'evolució de la bretxa de gènere en termes de salari brut anual s'ha reduït considerablement en les últimes dècades; i encara ho ha fet de manera més intensa en el cas del salari brut per hora. Però malgrat els avenços al nostre país, la bretxa salarial de gènere continua sent una realitat.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'evolució de la bretxa de gènere en termes de salari brut anual s'ha reduït considerablement en les últimes dècades; i encara ho ha fet de manera més intensa en el cas del salari brut per hora. Però malgrat els avenços al nostre país, la bretxa salarial de gènere continua sent una realitat.
Diferència de la mitjana del que es guanya anualment entre homes i dones en activitats sanitàries i de serveis socials
Les últimes dades de l'Enquesta d'Estructura Salarial (EES) conclouen que la diferència de la mitjà anual del que es guanya entre homes i dones és de 5022,02 euros. Respecte als resultats per seccions d'activitat, la diferència entre la mitjana del que es guanya anualment entre homes i dones en activitats sanitàries i de serveis socials és de 8.775,01 euros.
Reduccions per cura de menors, persones dependents o grans
La falta de conciliació sovint obliga les dones a reduir la seva jornada laboral o a sol·licitar excedències, la qual cosa dona lloc a menors ingressos i augmenta la bretxa salarial.
El 86,9% d'excedències per cura de fills o filles i el 74,9% de les excedències per cura de familiars pertanyen a les dones; així com el 93,3% de les reduccions per cura de menors, persones dependents o grans, segons dades d'Institut de les Dones.
El 86,9% d'excedències per cura de fills o filles i el 74,9% de les excedències per cura de familiars pertanyen a les dones; així com el 93,3% de les reduccions per cura de menors, persones dependents o grans, segons dades d'Institut de les Dones.
Radiografia de la professió infermera
Les dones continuen sent minoria en la direcció de la sanitat. A escala mundial s'estima que només ocupen el 25% dels llocs de feina directius. Al nostre país, encara que el nombre d'infermeres és gairebé 6 vegades més gran que el d'infermers, ells ocupen més llocs de feina de gestió, concretament un 4,8% enfront d'un 3,4%, segons l'última enquesta sobre aquest tema publicada pel Ministeri de Sanitat.
Igualtat de gènere OCDE.
Enquesta d'Estructura Salarial (INE).
Institut de les Dones. Dones en xifres.
La situació de la dona i el lideratge en la salut mundial. WGH.
Enquesta "Situació laboral i necessitats percebudes per les infermeres a Espanya. 2024".
Enquesta d'Estructura Salarial (INE).
Institut de les Dones. Dones en xifres.
La situació de la dona i el lideratge en la salut mundial. WGH.
Enquesta "Situació laboral i necessitats percebudes per les infermeres a Espanya. 2024".
Professions feminitzades
Aquesta és una discriminació que perpetua la bretxa i que ens afecta a tots i totes les infermeres, infermers i fisioterapeutes.
Les professions feminitzades tendeixen a ser menys valorades socialment, la qual cosa es reflecteix en la manca de reconeixement i prestigi. A més, solen tenir salaris més baixos que les professions dominades per homes, fins i tot quan requereixen nivells similars d'educació. Les condicions laborals poden ser més difícils, amb càrregues de treball elevades, menys recursos disponibles i una major taxa de temporalitat i parcialitat, que contribueix a la inseguretat laboral.
La Infermeria i Fisioteràpia són professions feminitzades. Això provoca que estiguin marcades per consideracions de gènere que condicionen el seu desenvolupament.
Som Grau universitari i tenim els mateixos crèdits ECTS (240) que la majoria de les titulacions universitàries, però no estem inclosos i incloses en la mateixa classificació professional. Aquesta classificació ens impedeix accedir a llocs de feina relacionats amb la gestió i direcció d'alt nivell, limitant les nostres oportunitats de creixement professional i l'accés a llocs de feina de lideratge.
La Infermeria i Fisioteràpia són professions feminitzades. Això provoca que estiguin marcades per consideracions de gènere que condicionen el seu desenvolupament.
Som Grau universitari i tenim els mateixos crèdits ECTS (240) que la majoria de les titulacions universitàries, però no estem inclosos i incloses en la mateixa classificació professional. Aquesta classificació ens impedeix accedir a llocs de feina relacionats amb la gestió i direcció d'alt nivell, limitant les nostres oportunitats de creixement professional i l'accés a llocs de feina de lideratge.
Proposem
Defensem, entre altres, mesures reals de conciliació sense pèrdua retributiva, així com una classificació professional justa que inclogui reconeixement salarial.
- Una remuneració justa, adequada a la formació, habilitats i responsabilitats.
- Reconeixement d'una classificació professional similar a la que perceben altres professions de Grau amb formació de 240 crèdits, reconeixement salarial i reconeixement a la formació dels especialistes, que amb dos anys més de formació no veuen reconegut el seu esforç.
- Participació paritària de dones i homes en tots els àmbits i nivells de les organitzacions sanitàries, sense exclusió, amb una representació de gènere diversa de, almenys, el 60% de dones.
- Estabilitat i racionalització en la planificació de la jornada laboral, amb coneixement d'aquesta amb suficient antelació.
- Polítiques de treball flexibles que respectin la conciliació.
- Respecte als permisos i llicències.
- Eliminació els estereotips de gènere persistents de la nostra professió.
- Reconeixement de l'accés a la jubilació anticipada, que es troba restringit a professions masculinitzades. La nostra normativa obsoleta no reconeix els riscos que assumeixen les infermeres al llarg de la seva vida laboral, especialment els riscos psicosocials, ni el trauma secundari.
- Oportunitats de promoció i creixement professional adaptades al cicle vital.