Hemeroteca

SATSE reclama al Govern i autonomies 10 millores essencials per als fisioterapeutes

Augmentar les plantilles en els serveis de salut, especialment en Atenció Primària; la inclusió en el Grup A, sense subgrups; la prescripció de medicaments; l'assistència domiciliària i en les UCIs dels hospitals o el ‘solapament de jornada’, entre les principals demandes de SATSE.

 

El Sindicat d'Infermeria, SATSE, ha traslladat al nou ministre de Sanitat, José Manuel Miñones, i als consellers autonòmics un decàleg amb les principals necessitats dels més de 60.000 fisioterapeutes que hi ha al nostre país per a poder prestar una millor atenció al conjunt de la societat.

SATSE destaca, en primer lloc, la urgent necessitat que tots els serveis de salut comptin amb les plantilles necessàries d'aquests professionals sanitaris, ja que, en l'actualitat, cap d'elles s'acosta “ni des de lluny” a la ràtio establerta per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) d'un fisioterapeuta per 1.000 persones. Al nostre país, la mitjana és d'un professional per 10.000 persones.

Segons SATSE, el dèficit crònic i estructural de plantilles d'aquests professionals en els diferents serveis de salut ha provocat que, dels més de 60.000 fisioterapeutes existents al nostre país, nou de cada deu treballin en el sector privat. “S'està incentivant la privatització d'un servei assistencial sanitari essencial que per a la majoria de la població ja és ‘previ pagament’ si vol accedir a ell”, alerten des del Sindicat.

Així mateix, SATSE subratlla que el cas dels centres de salut és especialment greu, ja que no hi ha pràcticament professionals de Fisioteràpia en aquest nivell assistencial, per la qual cosa reclama que hi hagi un, almenys, per cada centre de salut. Un número que ha d'incrementar-se en funció de la població assignada al centre de salut a raó d'un professional més per cada 1.000 persones.

Una altra demanda al ministre de Sanitat és que impulsi els canvis normatius necessaris perquè els fisioterapeutes puguin indicar, usar i autoritzar, de manera autònoma, la dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica mitjançant l'aplicació de protocols i guies de pràctica clínica i assistencial, com ocorre en el cas de les infermeres i infermers.

El Sindicat d'Infermeria subratlla que els fisioterapeutes porten anys reclamant que es possibiliti aquest important avanç per a la seva professió que resulta just sobre la base de la formació i coneixements acreditats que posseeixen després de cursar els seus estudis universitaris de Grau, i recorda que el Real Decreto1/2015, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, ja contempla aquesta possibilitat.

D'un altre costat, el Sindicat denuncia que la classificació professional dels fisioterapeutes en el subgrup A2 és arbitrària i injusta, per la qual cosa reclama a José Manuel Miñones que el Govern realitzi la modificació normativa necessària per a possibilitar la seva inclusió en un únic Grup A, sense subgrups, i, d'aquesta manera, acabar amb aquesta discriminatòria realitat que perjudica i dificulta el desenvolupament professional d'aquest col·lectiu sanitari.

També considera molt necessari que s'impulsi el desenvolupament professional dels fisioterapeutes en el conjunt de l'Estat amb mesures, com propiciar la seva assistència en els domicilis en Atenció Primària, o que, de manera normalitzada, hi hagi professionals de Fisioteràpia en les Unitats de Vigilància intensiva (UCIs) dels hospitals, Pneumologia, Neurologia, etc…

Finalment, l'organització sindical demanda un major reconeixement retributiu, dins del complement específic, i que les diferents administracions autonòmiques reconeguin el “solapi de jornada” que realitzen aquests professionals, entre els torns de matí i tarda, com a temps efectiu de treball, igual que s'ha reclamat amb les infermeres i infermers, i ja s'ha aconseguit en onze comunitats autònomes.

Fisioterapeuta atiende a un paciente en Baleares